|
s un antic convent de frares francis-cans.
A Figueres hi havia hagut fran-ciscans des de l'any 1483.
El primer convent que hi va haver era prop de la carretera de França i va ser destruït durant la guerra de la indepen-dència (1808-1814).
Llinda d'una porta de l'antic convent, 1564. Ara és troba sobre la porta de l'aula 5. Aquesta aula era l'antiga porteria del convent.
Anys mes tard se'n va edificar un de nou i els frares van anar-hi a viure l'any 1826. Aquest convent és l'actual Institut.
L'any 1835, emperò, els franciscans el van haver d'abandonar tal com també van fer els caputxins del convent del carrer del Rec Arnau per causa de la guerra civil. Els edificis van passar a ser propietat de l'estat
Després aquest antic convent de frares es va convertir en caserna de cavalleria i, més tard, es pensava fer-lo servir de presó, però es va desestimar la idea i el 1839 es converteix en centre d'ensenya-ment.
L'entrada del convent era allà on ara hi ha l'aula 5. Aquesta aula era l'antiga por-teria del convent. La llinda de la porta que dóna al claustre és una pedra que procedeix d'una antiga porta de l'esglé-sia del convent primitiu, hi ha la data de 1564 i hi té gravades les tres creus del Calvari i uns emblemes.
El Pare Julián Gonzàlez de Soto
|
|
|
|
|
|
|
mb aquest nom va començar l'activitat docent i educativa del nostre centre.
El primer director va ser el Pare Julián González de Soto.
Aquest religiós pertanyia a la congregació
de Sant Vicenç de Paül i havia emi-grat a França, a Tolosa de Llenguadoc, arran de la revolució del 1835. Era gran coneixedor de la pedagogia més avançada del seu temps.
L'any 1839 va arribar a un acord amb l'Ajuntament de Figueres per tal de fundar un col·legi inspirat en els sitemes pedagògics dels centres francesos.
Llavors es va pensar a establir-lo a l'exconvent franciscà que feia tres anys que havia passat a propietat de l'estat.
Pel setembre d'aquell any ja es va començar l'ensenya-ment al nou centre.
L'Ajuntament de la ciutat "aspira a hacer de este Colegio uno de los principales del Reino" i per això inverteix "cuantiosas sumas en obras i mejoras"
quells anys hi va haver a Espanya la reorganització general dels estudis i es van crear els "Institutos de Segunda Enseñanza" i el nostre "Colegio de Humanidades" va estar a punt de convertir-se "en un simple Colegio de Primera Enseñanza".
El figuerenc Narcís Fages de Romà,
que pertanyia a la Junta Governativa que regia el Col.legi,
va defensar-lo amb gran energia i decissió i això va fer que l'Ajuntament sol·licités de la reina la creacció d'un Institut de Segon Ensenyament i es comprometés a fer-se càrrec de les despeses amb uns nous impos-tos pels ciutadants de Figueres.
El 9 de novembre de 1845 s'obre l'Institut amb el nom de "Instituto Nacional de Segunda enseñanza de tercera clase" que al cap de poc, quan l'Ajuntament va poder-hi dedicar mes pressupost, es va elevar a primera classe.
Des d'aquesta data, doncs,
Figueres té Institut d'Ensenyament Mitjà, el mes antic d'Espanya, ara amb el nom I.E.S. Ramon Muntaner.
Això ho hem d'agrair a l'Ajuntament, a Narcís Fages de Romà, al fundador P. Julián González de Soto i també als ciutadants de Figueres que pagaven
els im-postos perquè eren conscients dels beneficis que l'institut reportava a la ciutat.
Fotografia de l'Institut el 1933
No hi ha l'església perquè havia estat ender-rocada pel seu mal estat.
Encara no s'havia edificat el segon pis sobre l'ala de migdia ni la solemne façana de
l'entrada actual.
A darrera hi ha el Co·legi Sant Pau acabat de construir.
|
|
|
Història
Fotografies
